Salines-L'Albera
“Formada per una combinació de boscos, hi dominen les pinedes, suredes, alzinars i brolles. La seva disposició respon a les principals característiques orogràfiques i climàtiques”
Característiques de l'espai
De geologia granítica i relleu accidentat, aquest espai es caracteritza per una clara disposició per zones de vegetació i un fort contrast entre els vessants obacs (on no hi toca el sol) i els situats a solell. Algunes zones es troben molt desforestades a causa dels incendis que s’hi han produït de forma recurrent. El sotabosc típic de la surera, sobretot de bruc i altres espècies, ha estat substituït per un dens mantell vegetal format principalment per la gatosa, l’argelaga negra, l’estepa negra, la blanca i la borrera, així com l’aladern de fulla estreta. Els conreus es localitzen en indrets molt concrets, bàsicament en els fons de valls i al costat dels nuclis urbans i les masies.
Valors del paisatge
La situació de la serra, continuació de l’eix pirinenc, la proximitat de la costa i les condicions climàtiques pròpies de l’espai permeten que hi hagi gran quantitat d’elements patrimonials, en especial naturals i culturals. Destaca la gran quantitat d’espècies vegetals protegides, com ara el boix grèvol, així com la presència de diverses espècies d’orquídies, molses i falgueres. Cal assenyalar la presència de tortuga mediterrània, espècie carismàtica de la zona de l’Albera i que troba en aquest massís l’últim refugi de tota la Península Ibèrica. Els valors històrics rauen especialment en tot allò que envolta l’explotació forestal, i en especial l’explotació del suro. Completen aquests valors la creació de terrasses de vessants en els marges i les parets de pedra. A Salines-L’Albera trobem conjunts megalítics interessants.
Dinàmiques del paisatge
Les dinàmiques naturals més visibles són les que deriven de l’abandonament de les zones de pastura, que es tradueixen en una pèrdua del paisatge obert i en un augment de les bosquines i matollars. Aquesta situació es veu clarament incrementada pel despoblament rural i l’abandonament de les activitats agrícoles i silvícoles.
Impactes sobre el paisatge
Tot i que en general ambdós massissos gaudeixen d’un bon estat de conservació, les àrees amb una vegetació més antiga o primitiva són escasses, cosa que implica que les zones de bosc sovint presentin una estructura propícia als incendis forestals. D’altra banda, l’abandonament de les pràctiques ramaderes és clau en l’augment d’aquest risc.
Paisatge històric
El pas fronterer del coll de Banyuls a través de l’Albera és un espai d’història i llegenda on els mites es barregen amb la realitat. A l’inici de l’època moderna, el conflicte francocatalà va marcar diferències socials, econòmiques i polítiques entre els dos estats. L’annexió del Rosselló a França, el 1659, va despertar una resistència catalana. Versalles va ordenar la compra de la sal de Narbona a un preu superior al de la sal sud-catalana, consumida fins llavors. Aquest fou l’inici d’una transformació de les rutes comercials i també del desenvolupament del contraban entre el sud i el nord dels Pirineus. El contraban era una activitat que tenia les seves lleis, les seves xarxes, els seus financers i els seus assalariats. El coll de Banyuls va ser una de les rutes utilitzades pels contrabandistes.