VILAMANISCLE

Vilamaniscle arraulida

I entre muntanyes, somriu.

La solitud us convida

A escoltar el silenci viu.

Manté el temple solitari

Apartat del llogarret,

No podràs, potser, entrar-hi

I així, voltant a pleret

Sortiràs a Can Gorgot,

Casal de gràcil estampa,

La gent que mirar-lo pot

El veu prop la terra campa.