CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Catedral, meravella de la vila,

Allà on els turonets semblen més alts,

Sostens del teu passat el que et perfila.

Tens carrerons estrets, medievals,

Encar guardes racons color d'argila,

La Casa Gran, finestres i portals,

La llotja, la presó, la pau vigila.

Óssa major de viles ancestrals.

D'ençà que al mar t'apropes, et renoves.

Els estadants mantenen el caliu,

Mereixen veure quina llum t'emproves

Per obtenir l'aspecte suggestiu,

Única a l'hora de superar proves,

Refàs canals i ponts amb seny actiu

I sempre oberta a tots, saps on et trobes

Empuriabrava, el teu nom ho diu,

Salvaguardes l'hivern per fer l'estiu.