Garrotxa d'Empordà
"De relleu irregular i suau, es caracteritza per presentar un mosaic agroforestal de gran interès. Les zones agrícoles es disposen allà on el relleu és més pla i agraït, mentre que les àrees forestals ocupen petits turons i segueixen els marges entre conreus"
Característiques de l'espai
Eminentment forestal, es caracteritza per la presència de contraforts que s’endinsen a la plana de l’Empordà per ponent, de manera perpendicular a la línia de costa. A la part més baixa i en contacte amb la plana, el caràcter forestal deixa pas gradualment als conreus de manera que es forma un mosaic de camps i taques de bosc disposades de manera harmònica.
Valors del paisatge
Els principals valors d’aquest paisatge rauen en la qualitat estètica del mosaic agroforestal, i destaca també la varietat de conreus que s’hi donen i la presència d’arbres aïllats de grans dimensions que han perdurat per la funció de donar ombra. La bona disposició dels nuclis urbans i la presència de diversos masos, els marges arbrats i arbustius, així com una xarxa de camins ben integrada, condicionen un paisatge de gran valor, on l’empremta humana s’ha anat imposant des d’antic.
Dinàmiques del paisatge
La forta influència d’alguns nuclis urbans comporta una expansió dels usos i de la superfície urbana difosa, en especial de les construccions de caràcter industrial que aprofiten la presència del corredor d’infraestructures. En aquest sentit, l’espai pot evolucionar cap un escenari futur on la urbanització difosa acabi estenent-se més, i deixi els diversos espais i construccions agrícoles com a usos marginals.
Impactes sobre el paisatge
El grau d’humanització de l’espai i l’abandonament de les pràctiques agrícoles i forestals ha suposat una alteració del mosaic agroforestal, amb una pèrdua d’espais agrícoles i de pasturatge. La pèrdua de camps ve donada per la recuperació del bosc sobre espais abandonats i per la seva conversió en espais urbans, de caràcter industrial i de serveis. Els boscos, formats per pinedes de caràcter secundari, substitueixen el bosc primitiu format per alzines, cosa que augmenta el risc d’incendi. El corredor d’infraestructures pertorba l’espai a causa de la baixa integració respecte al territori i al relleu.
Paisatge històric
La canònica de Santa Maria de Lladó es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII amb una sumptuositat extraordinària. Malgrat tot, per alguna raó, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat fins al final de la gran obra. La façana, construïda durant la primera època, és un dels conjunts més notables d’escultura del segle XII. Es tracta d’un edifici de tres naus, dividides en cinc trams i rematades per tres absis. La coberta de les naus es va portar a terme mitjançant volta de canó apuntada. Completen els valors de la canònica els diversos masos i el nucli de Lladó, caracteritzat per carrers estrets i cases de gran qualitat arquitectònica.
Miradors