Cap de Creus
“Esdevé el darrer contrafort pirinenc dins la Mediterrània i es caracteritza per trobar-se en bona part envoltat pel mar. Presenta un relleu trencat de barrancs i muntanyes on pren especial importància la franja litoral”
Característiques de l'espai
Constituït per la serra de Rodes o de Verdera, entre Roses i Llançà i la Marenda a Colera i Portbou, presenta una franja litoral de morfologia peculiar dominada per penya-segats, a causa de l’erosió provocada per la tramuntana i el mar. La major part de la superfície es troba coberta per brolles i prats secs, fet que contrasta amb la nuesa del paisatge vegetal proper a la franja costanera.
Valors del paisatge
Les seves estructures i afloraments formen un conjunt únic, a causa de l'evolució geològica dels seus terrenys. Destaca la diversitat i riquesa del patrimoni vegetal, conseqüència directa de la seva situació biogeogràfica, així com la presència de nombroses espècies rares, algunes d’elles endèmiques. El patrimoni històric i arquitectònic té un gran interès, amb presència d’ermites, parets de pedra seca i cabanes de pastor, així com nombroses restes arqueològiques, amb presència de dòlmens. Alguns nuclis urbans d’arrel marinera segueixen conservant encant i tranquil·litat. El nucli de Portlligat, on hi ha la casa de Salvador Dalí, és un referent bàsic de l’art dalinià.
Dinàmiques del paisatge
La creació del Parc Natural del Cap de Creus ha permès conservar l’espai amb la major integritat possible i s’han evitat així creixements urbanístics excessius.
Impactes sobre el paisatge
Les reforestacions poc encertades, la presència de diverses pedreres, la base militar del Pení i els creixements urbanístics lligats a les segones residències tenen efectes negatius sobre la riquesa del paisatge natural. En aquest sentit, Llançà pràcticament ha urbanitzat tota la zona litoral, el Port de la Selva ha ocupat part de la seva façana marítima i ha estès la trama urbana vers els límits del Parc i Cadaqués ha augmentat la seva superfície construïda cap a l’interior.
Paisatge artístic
A Cadaqués es posa de manifest allò que el paisatge pot generar en les persones i de quina manera l’expressió artística d’un paisatge és única i irrepetible. Les referències artístiques són diverses, i la seva difusió es dóna a meitat del segle XIX, quan pintors, escriptors i poetes van arribar a la zona. A poc a poc, aquests primers artistes van donar a conèixer els valors paisatgístics de Cadaqués. Dalí va ser el màxim exponent i motivador d’aquell nou moviment artístic, i va atreure persones com Federico García Lorca, Buñuel, Magritte o Eluard. Cadaqués es va convertir en un element de la iconografia daliniana i en un enclavament clau del surrealisme.