Terraprims

“Conformat per zones boscoses que s’alternen amb conreus de manera molt harmònica i s’adapten suaument a l’orografia del terreny. L’ocupació humana es presenta dispersa, acompanyada d’una xarxa viària poc densa”

Característiques de l'espai

Espai format per diverses serres de petita elevació on domina una disposició molt harmònica entre els conreus i els boscos, tot formant un paisatge de gran qualitat estètica. Acompanyen aquest paisatge tan equilibrat diversos nuclis rurals de petites dimensions i masos, que acaben de conformar un caràcter bucòlic.

Valors del paisatge

Conforma un dels paisatges més interessants i més ben conservats de les comarques gironines. L’espai mostra com la mà de l’home pot modelar de forma equilibrada un paisatge, conservant els seus valors naturals. És un espai agroforestal de gran interès paisatgístic i biològic amb la presència d’una gran diversitat d’ambients i hàbitats d’interès comunitari. Té diverses espècies protegides d’amfibis i d’altres de distribució poc usual a les contrades de la terra baixa.

Dinàmiques del paisatge

La principal dinàmica és la relacionada amb la fragmentació paisatgística del territori, a conseqüència de la creació i ampliació d’infraestructures viàries. La desaparició d’usos lligats a l’aprofitament del sòl ha comportat una pèrdua de la seva diversitat paisatgística.

Impactes sobre el paisatge

Tot i presentar un molt bon estat de conservació i una elevada qualitat paisatgística, l’espai presenta diversos impactes puntuals que comporten un cert grau de degradació. Cal destacar la inconvenient estructura de les masses forestals, l’elevat risc d’incendi, l’aparició i ampliació d’infraestructures de comunicació i l’homogeneïtzació de les cobertes vegetals i del mosaic agrícola. L’elevada presència de granges industrials amb pocs criteris d’integració paisatgística i la pèrdua de cultius de secà enfront de conreus de regadiu, representen també conflictes que cal considerar.

Paisatge natural

El foc ha tingut una presència permanent als ecosistemes mediterranis, marcant el paisatge i la fisonomia de les comunitats vegetals. En les darreres dècades, el nombre de focs i l’àrea cremada ha augmentat notablement com a conseqüència de la pèrdua de sòl agrícola respecte del sòl forestal. Després del foc, tenim la sensació de que tot és mort, però la realitat és una altra. El més freqüent és que, immediatament després del foc, torni a aparèixer el què hi havia, però de forma més degradada. No oblidem però, que els incendis reiterats ens poden dur a la desaparició del nostre paisatge per la pèrdua de sòl i la desertització.

Miradors

• Mirador del Castell (Pontós)