La Plana de l'Empordà
“Oberta directament al mar, es caracteritza pels conreus envoltats i protegits per tanques de xiprer, els petits nuclis urbans presidits per campanars o els retalls de boscos dispersos”
Característiques de l'espai
S’hi poden distingir clarament dos sectors. D’una banda, la zona del litoral, formada per petites llacunes, espais d’aiguamolls i extensos nuclis urbans, i de l’altra, la plana de l’interior, composada per terrenys de molt bona qualitat per als conreus. Aquest segon sector es caracteritza també per la presència de petites elevacions i turons. La plana empordanesa ha patit una forta intervenció humana, basada sobretot en la dessecació de les zones humides i en l’augment de la superfície agrícola i urbana.
Valors del paisatge
L’important aprofitament agrícola es caracteritza per la presència d’una gran xarxa de recs i canals, que ha permès dotar l’espai d’un valuós sistema de regadiu i a la vegada convertir-lo en un dels espais agrícoles més significatius de les comarques gironines. Els principals valors naturals es concentren especialment en l’àrea protegida pel Parc Natural dels Aiguamolls. Un dels principals valors paisatgístics de la plana és la tramuntana, que marca amb la seva acció la fisonomia de la zona. Al llarg del temps la gent ha creat estructures per resistir els embats del vent, des de les parets seques en els marges de les cases fins als xiprers entre camps, que genera una estructura visual de gran valor.
Dinàmiques del paisatge
El poblament humà ha estat important des d’antic, tal com ens indiquen els jaciments arqueològics de Roses i Empúries. A partir de la segona meitat del segle XX i paral·lelament al canvi d’una agricultura tradicional i de subsistència cap a unes pràctiques agrícoles modernes, apareix el turisme de masses i el turisme residencial. Aquest aspecte suposa doblar la superfície construïda i la conversió, primer dels nuclis del litoral, i darrerament dels situats a segona i tercera línia de costa, en importants centres urbans.
Impactes sobre el paisatge
La superfície agrícola pateix una clara tendència a l’homogeneïtzació paisatgística i a la pèrdua de la diversitat agrària, fruit de la transformació de les terres de conreu de secà en terres de regadiu. La intensificació del turisme residencial s’ha traslladat del litoral cap a l’interior, sovint en forma d’urbanitzacions. A la línia litoral, la superfície urbana segueix augmentant, i l’àrea ocupada pels aiguamolls esdevé l’únic sector lliure de dimensions importants. Les característiques físiques de les conques dels rius, la pluviometria i la progressiva ocupació dels espais inundables per zones turístiques, han dibuixat un territori altament vulnerable a les inundacions.
Paisatge històric
La intensa ocupació de la plana empordanesa s’ha traduït en un important llegat històric i artístic. Així, a banda dels jaciments grecoromans, cal esmentar les diverses mostres d’arquitectura romànica i gòtica, de la qual destaca la nombrosa presència de masies fortificades. La tramuntana ha estat font d’inspiració de diversos recursos literaris i artístics, i ha esdevingut així un element identitari de la comarca. És una clara demostració que els paisatges no només es veuen, sinó que també se senten. La sonoritat de la tramuntana presenta innumerables variacions i diferents percepcions.
Miradors