Els Aspres
"De relleu irregular i suau, amb presència de petits turons i altiplans de sòls eixuts i poc profunds, aquesta és la zona de transició entre la plana empordanesa i el massissos de l’Albera i de les Salines"
Característiques de l'espai
Les característiques de la zona vénen marcades per la presència de conreus de secà acompanyats per clapes de matolls i petits boscos. Es tracta sovint de petites àrees relictes de suros, tot i que també apareixen pinedes de pi blanc i pi pinyoner. La zona es troba ocupada per diversos nuclis rurals, disposats en els indrets més enlairats i agrícolament menys productius. També hi trobem un important poblament disseminat format per masos i algunes granges, bàsicament de bestiar porcí.
Valors del paisatge
Els principals valors de l’espai vénen marcats pel mosaic que conforma els usos agrícoles i forestals, on la seva equilibrada disposició marca l’alta qualitat estètica d’aquest paisatge. Cal destacar també la diversitat de conreus i la recuperació dels cultius de la vinya i l’olivera, com a elements clau que magnifiquen el paisatge d’aquesta unitat. Els diversos nuclis rurals i poblaments són identitaris d’un espai que conserva el seu caràcter rural, mantenint una alta qualitat arquitectònica. Des d’un punt de vista natural, l’espai acull diverses zones incloses a l’inventari de zones humides.
Dinàmiques del paisatge
Les principals dinàmiques de l’espai vénen condicionades en gran mesura per l’augment de la superfície dedicada a l’olivera i en especial de la vinya. Aquesta tendència està marcada pel valor associat de l’agricultura vitivinícola respecte d’altres paisatges. Finalment, cal tenir en compte l’augment de la superfície arbustiva i arbrada en detriment dels conreus de secà i els reiterats incendis que s’han donat a la zona.
Impactes sobre el paisatge
El risc d’incendi forestal esdevé la principal amenaça per a l’espai i la seva reincidència és en part la responsable de l’estat actual de la vegetació. Sens dubte la tramuntana hi juga un paper clau. Les activitats ramaderes intensives i els creixements urbanístics poc integrats també conformen un important impacte.
Paisatge històric
Els dòlmens (“taula de pedra” en bretó) són la primera forma d'arquitectura en pedra que va aparèixer a Europa durant el neolític (entre els anys 4500 i 1500 aC). Són construccions fetes a partir de grans blocs de pedra que servien de sepultura, sovint contenien més d’un difunt. Als Aspres, com també al massís de l’Albera, s’hi troba un dels conjunts megalítics més importants de Catalunya. Les construccions més freqüents són les anomenades sepulcres de corredor. La seva construcció demostra la capacitat que tenien els nostres avantpassats de treballar amb organització i d'aplicar uns determinats coneixements tècnics. Actualment força dòlmens són visitables i s’han promocionat mitjançant diverses rutes temàtiques. D’altra banda, molts han estat origen de llegendes, com el de la Taula dels Lladres.
Miradors