Alta Garrotxa
”Eminentment muntanyosa, es troba recoberta per un mantell forestal dens i atapeït. De manera puntual, hi podem trobar diversos espais oberts, que sovint corresponen a zones de pastures”
Característiques de l'espai
Correspon a la part més oriental dels Prepirineus meridionals, taló de fons de la comarca de l’Alt Empordà. Formada per diferents tipus de bosc, entre els quals destaquen l’alzinar i la roureda, també hi trobem alguns espais oberts, que sovint corresponen a zones de pastures i, en menor mesura, a conreus, elements que ajuden a trencar la monotonia de la superfície arbrada. Es caracteritza perquè té una geomorfologia complexa, amb plegaments i falles que provoquen valls estretes i encaixonades i vessants abruptes amb tarteres considerables.
Valors del paisatge
D’elevada diversitat natural, destaca la presència d’espècies
endèmiques, que apareixen per la seva posició relativament aïllada i de difícil accés. L’ocupació històrica de l’Alta Garrotxa ha donat lloc a un patrimoni cultural molt divers i extens. Gran quantitat de llegendes, històries o masies poblen el territori, com per exemple el santuari de Mare de Déu del Mont o la cova del Bisbe. La seves característiques han estat font de recursos per a l’home, com ho demostren les antigues activitats que usaven la muntanya i el bosc: l’aprofitament de la llenya, el carboneig, el pasturatge, etc. La transformació de la societat tradicional cap a una d’industrial i comercial, així com la introducció de noves formes de vida, han comportat un cert abandonament de l’aprofitament i l’explotació del bosc.
Dinàmiques del paisatge
El paisatge d’aquest espai és un clar exemple del despoblament rural de la muntanya mitjana mediterrània i del procés d’uniformització del paisatge, caracteritzat per l’increment de l’espai forestal en detriment del mosaic agrari format per pastures i conreus.
Impactes sobre el paisatge
Els impactes i riscos que pateix aquest espai estan vinculats a la desaparició de les activitats tradicionals agràries i forestals, i l’aparició de noves infraestructures, pistes
forestals i activitats econòmiques lligades a l’ús intensiu de certs espais. Altres impactes destacables són les activitats extractives presents en alguns indrets, així com les emissores i antenes presents al cim de la Mare de Déu del Mont.
Paisatge històric
Antigament, les fumaroles sortien del bosc sense que ningú pensés que es tractava d’un incendi forestal: eren els carboners. La seva vida es desenvolupava al mateix bosc, on vivien en una barraca al peu de les carboneres mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó (entre una setmana i dos mesos). L’ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmicament. La seva feina consistia a tallar els arbres, trossejar-los, fer una pila amb tota la llenya, enterrar la fusta, encendre-la i tenir-ne cura. Un cop acabat el procés de combustió, treien el carbó i el posaven a les sàrries per portar-lo a la vila. Cal tenir en compte que l’explotació del bosc per part dels carboners, com d’altres oficis silvícoles, mantenia una fisonomia del paisatge equilibrada entre masses forestals i espais oberts.
Miradors